Font: El punt

 

Ser advocat és com ser jugador de rugbi, o probablement més dur. No només per la soledat del despatx, per la preparació davant un matx –en aquest cas un judici– o per quan es perd un cas, sinó també pel joc brut que utilitzen els qui teòricament haurien de ser els aliats. El degà del col·legi d’advocats de Girona, Carles Mac-Cragh, va alertar divendres durant l’acte d’imposició dels nous togats que la justícia “no està bé, gens bé”. Aprofitant que durant l’acte es va atorgar el premi Narcís de Sant Dionís a Pere Becque, antic degà de l’Ordre des Avocats des Pyrénées-Orientales, Mac-Cragh va comparar la duresa de la tasca dels advocats amb la que han de patir els jugadors de rugbi de la USAP de Perpinyà. El degà gironí va ser molt crític amb el govern espanyol, que segons ell “va en contra de la justícia”. Mac-Cragh sosté que el govern del PP està fent unes lleis regressives, repressives i ultraconservadores. Fins i tot, creu sospitós que hagin eliminat la llei universal, evitant així que en un futur ells puguin ser jutjats. A més, va denunciar que els tres poders de l’Estat no són independents: “El poder executiu influeix en el legislatiu i en el judicial.” En canvi, va reconèixer la gran tasca dels jutges i fiscals que des de la base estan treballant perquè hi hagi una justícia digna, però que en els grans estaments no existeix. Precisament, va agrair que els jutges, fiscals, secretaris judicials i funcionaris estiguin ajudant l’advocacia, tot i que també va aplaudir que, alhora, els advocats ajudin a fer que la justícia no es col·lapsi. En canvi, diu Mac-Cragh, el govern de Rajoy ho agraeix menystenint-los. “No ens tenen en compte per a res, no hi ha cap tipus de diàleg”, diu. “Només se’n recorden dels advocats quan ens necessiten perquè els defensem dels nombrosos casos de corrupció”, sosté. En canvi, el president dels advocats gironins sí que va elogiar els tractes amb la Generalitat: “Ens ajuda, està al costat dels advocats, hi ha una gran comunicació i junts estem treballant per millorar les nostres condicions.” Sí que va lamentar que els advocats que treballen al torn d’ofici estan mal pagats, però alhora va aplaudir que el govern català paga a l’hora.

Al seu torn, la secretària de relacions amb l’administració de Justícia de la Generalitat, Maria Josep Feliu Morell, va agrair les paraules de Mac-Cragh i va convidar-lo a continuar amb aquesta “bona sintonia”. En aquest sentit, Feliu va donar ple suport al manteniment dels col·legis professionals i es va mostrar contrària a la intenció del govern espanyol d’eliminar-los. “Volem mantenir-ho, no estem d’acord amb la proposta de llei, totes aquestes institucions són molt nostres”, afirma. En la mateixa línia, va alertar que “estem patint una permanent recentralització de l’Estat espanyol en tots els àmbits” i una “invasió de competències”. Ni tan sols, diu Feliu, els “ajuden a finançar la justícia gratuïta”. “El no per resposta és constant”, lamenta. Per acabar la seva intervenció la representant de la Generalitat va assegurar que el català està “molt malament” en el Departament de Justícia, però alhora va aplaudir que el 35% de les sentències dictades a les comarques gironines siguin en català, en comparació amb el 8% que hi ha a la demarcació de Barcelona.

Si Mac-Cragh va fer una radiografia de com està la justícia i Feliu va filar més prim explicant els problemes que estan patint els advocats catalans, el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Miquel Sàmper, va alertar que les infraestructures tampoc se salven de la guillotina del govern espanyol, que deixarà de fer inversions en aquelles dependències que no siguin el jutjat o tribunal d’instància. “Tenen en el punt de mira que lentament els jutjats com el de Blanes, la Bisbal, Olot, Ripoll, Puigcerdà, Santa Coloma o Sant Feliu vagin desapareixent perquè les seves infraestructures no tindran ni un euro per ser rehabilitades o mantingudes”, afirma. Sobre inversió, Sàmper també va reclamar que el govern espanyol pagui els 282 milions d’euros que falten per pagar dels 320 milions que s’han recaptat de les taxes judicials i que van prometre que es destinarien a la justícia gratuïta i han anat a altres partides pressupostàries. “Des de l’advocacia catalana, el missatge social és el nostre motor, estem al costat de la gent més desfavorida i ho fem perquè som conscients que estem passant per una gravíssima crisi, no només econòmica, sinó també de valors”, va concloure Sàmper.