Noticia publicada per: Elpunt.cat.

La crisi torna a doblar el nombre de plets mercantils, mentre baixa un 9% el de denúncies per violència de gènere

La situació als jutjats de Catalunya empitjora any rere any malgrat certs esforços inversors, com el del Departament de Justícia per renovar els edificis judicials. Un 89% dels jutjats de Catalunya estan sobrecarregats de feina, segons la memòria de l’any passat, presentada ahir per la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, que va afegir que per resoldre aquesta saturació són «imprescindibles» 55 jutjats nous i cinc places de magistrat a les audiències, a més de mantenir els reforços de personal en determinats àmbits, com ara el mercantil i el social, que tornen a créixer per la crisi.

Els jutjats catalans tornen a reflectir la cruesa dels efectes de la crisi econòmica en la ciutadania. L’any passat, els jutjats mercantils van rebre 8.000 assumptes, que impliquen un 53% més de casos que l’any 2008. Per afrontar aquesta sobrecàrrega, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reclama que es mantinguin els reforços de jutge, secretari i personal als jutjats de Girona i Tarragona, i la creació de vuit jutjats a Barcelona si es manté aquest alt volum d’entrada de plets. El problemes empresarials impliquen que s’incrementi el nombre d’acomiadaments (un 35% més d’assumptes als jutjats socials) i que quan els desocupats esgoten la prestació social tinguin greus problemes econòmics, com ara no poder pagar la hipoteca del pis, que s’evidencia amb el 60% d’increment del nombre d’execucions hipotecàries que van registrar els jutjats de primera instància catalans el 2009.

Professors de suport

La presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret, va alertar ahir que la saturació és un mal endèmic a bona part dels òrgans judicials de Catalunya (un 89%). Alegret va afegir que calen «reformes profundes» per atendre les necessitats de la ciutadania, com també per atacar la inestabilitat del personal als jutjats (des de jutges fins a funcionaris) i posar fi a les estructures organitzatives «arcaiques». Per això aposta per avançar la implantació de la nova oficina judicial, i que el Departament de Justícia tingui més competències per contractar personal auxiliar; a més de reformes legislatives que promoguin la mediació i l’arbitratge de conflictes per reduir el nombre dels que arriben als jutjats; la necessitat d’adaptar la planta judicial a la realitat del territori, i dignificar i fomentar la vocació judicial, amb mesures de transparència i participació com ara les jornades de portes obertes que el Palau de Justícia fa aquest divendres. A més, reclamen 55 jutjats nous, i informen que aquest any es crearan disset òrgans unipersonals i sis places de magistrat.

La sala de govern del TSJC també proposa solucions imaginatives a la saturació, i per exemple, Alegret va avançar que ja s’han posat en contacte amb la Universitat Autònoma perquè professors de dret puguin donar suport tècnic (com ara buscar jurisprudència i informació) als magistrats de la sala contenciosa del TSJC, que és la que registra més retards en la resolució de sentències i a la qual l’any passat van entrar-hi 8.155 casos nous. En aquest sentit, s’insisteix que malgrat la falta de jutges titulars (hi havia 163 jutges substituts a final del 2009), els jutges i magistrats de Catalunya van fer una mitjana de 346 sentències l’any passat, quan a l’Estat espanyol és del 336.

Dues dades positives del 2009 són la reducció d’un 9% del nombre de denúncies per violència domèstica als jutjats i d’un 13,5% del dels processos contra menors.